Polèmica pel mural de Maulets

Maulets de la Garrotxa ha fet públic el seu malestar perquè l'Ajuntament d'Olot no els ha donat permís per signar un mural que ha realitzat en una paret pública de l'avinguda Reis Catòlics de la capital garrotxina per promoure l'ús de la llengua catalana en el marc dels actes del Correllengua. La paret és la del dipòsit de municipal de vehicles. Segons fonts de Maulets, van demanar permís amb una instància i el regidor de Via Pública, Josep Ferrer, el qual els va respondre amb un escrit en què els donava permís per realitzar el mural però els deia que no el podien signar. Fins i tot el regidor, de Rcat al govern amb CiU, va presenciar durant una estona la realització d'aquest mural i va reiterar als seus autors que no podien signar-lo. Josep Ferrer ha informat que l'equip de govern està d'acord amb Maulets i amb tothom qui faci una promoció de la llengua del país i hi ha afegit que considera que és un aspecte que ningú no pot monopolitzar. A més, ha recordat que el mural de Maulets de la Garrotxa s'inspira clarament en la imatge promocional del Correllengua d'aquest any que impulsa la Plataforma per la Promoció de la Llengua, que integra diverses entitats que tenen en comú la defensa del català. Finalment, però, Maulets ha signat el mural. Ferrer ha dit que l'Ajuntament no emprendrà cap acció i que només ha citat per parlar-ne els representants de l'entitat.

J.C.
Font de la noticia: El punt

7 de novembre de 1659 - 5 de novembre de 2011, 352 anys de resistència!! Maulets La Garrotxa als actes de la Diada de la Catalunya Nord!!

Membres de l'assemblea de Maulets de la Garrotxa van acudir a la tradicional Diada de la Catalunya Nord que es va celebrar dissabte passat a Perpinyà i en la qual es va cloure el Correllengua 2011. Tot i l'amenaça de la pluja, un miler de persones es van manifestar pels carrers de Perpinyà . Grups de grallers i castellers van donar un caire festiu a una marxa que llançava proclames reivindicatives en el camp lingüístic i per la reunificació total de la nació catalana. L'assemblea de Maulets la Garrotxa va participar activament de la manifestació encapçalant el bloc del jovent independentista.

A l'arribada al Castellet l'activista nord-català Hervé Pi va llegir el manifest independentista de la federació d'entitats nord-catalanes , i seguidament des de dalt del castell es va despenjar l'estelada gegant de Maulets la Garrotxa. Finalment es va fer la marxa de torxes, enguany obstaculitzada per la pluja, fins a la Casa Musical, on s'hi van fer els concerts dels grups Rauxa, Les 100 G de Têtes i At Versaris.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari, va fer una crida a enfortir els lligams amb la Catalunya Nord durant tot l'any i a reivindicar el català com a llengua comuna des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Mural a Olot

Aquest cap de setmana Maulets la Garrotxa ha elaborat un mural en defensa de l'ús del català a la paret del dipòsit municipal de cotxes d'Olot, al xamfrà entre l'Avinguda reis catòlics i el carrer d'Eiximenis. El dibuix s'ha fet en basant-se en la idea original d'un adhesiu de la Plataforma per la la llengua.

Des de Maulets s'ha volgut elaborar aquest mural abans de que s'acabi l'edició del Correllengua d'enguany.

El mural no s'ha pogut firmar per prohibició expresa del regidor de vía pública Josep Ferres i Corominas, que a banda de deixar-ho per escrit a l'autorització va personar-se el dissabte al matí a recordar als Maulets que podien fer el mural però no signar-lo, d'aquest fet maulets ja en farà la valoració pertinent a l'assemblea.

No a la Fundació Príncep de Girona

La setmana passada ens va sorprendre veure que l’IES La Garrotxa havia arribat a un acord amb la Fundació Príncep de Girona per organitzar el Robolot, el concurs de robòtica educativa de la Garrotxa per a alumnes de secundària.

Però, que és la Fundació Príncep de Girona? La Fundació Príncep de Girona es va constituir el 26 de juny de 2009 en resposta a la crema de fotografies del rei, el suport popular que estaven rebent els més de vint encausats per la crema de fotografies i les simpaties que havia generat aquell gest faller de l’independentisme a Girona. En aquell moment, part de l’intel·lectualitat gironina ja es va mostrar contrària davant la constitució d’una fundació en honor al príncep Felip i, entre d’altres, va alçar veus en favor de recuperar la memòria de Carles Rahola, intel·lectual gironí, defensor dels valors de civilitat, respecte i tolerància, que havia estat afusellat pel feixisme el 1939, just setanta anys abans que es constituís la Fundació Príncep de Girona. El gran empresariat, capitanejat per olotins com Arcadi Calzada i Domenech Espadalè, van girar l’esquena al país.

Així doncs, sota l’aparent voluntat de servei social, a ningú se li escapa que aquesta fundació va néixer amb la finalitat de millorar la imatge pública de la casa reial espanyola a les comarques gironines, i quina millor manera hi pot haver per caure bé que abocant milers d’euros per tal d’infiltrar-se en esdeveniments educatius per a joves com és el Robolot? Senzillament segueixen la idea del que va dir el fiscal del Consejo de Castilla, José Rodrigo Villalpando, el 29 de gener de 1716: “parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Des de Maulets lamentem el posicionament de l’IES La Garrotxa. Lamentem que una institució pública regida per valors com el respecte, la tolerància i la igualtat entre persones, indiferentment del seu origen o sexe, s’hagi avingut a col·laborar en l’organització d’un certamen amb la Fundació Príncep de Girona sense valorar l’ètica del fet. Maulets creiem que tot el que envolta la monarquia, ja sigui la mateixa institució o les entitats que en defensen els interessos, és un ens retrògrad i que va en contra del progrés social, i per tant, no ha de tenir cabuda en l’ensenyament públic ni en les activitats que se’n deriven.

En aquest país ja vam superar la institució monàrquica el 14 d’abril de 1931, i malgrat que fos restaurada el 1975 gràcies al cop d’estat militar, que ningú ho dubti, la tornarem a superar.

La qüestió nacional i territorial dels Països Catalans

El proper dissabte 24 de Setembre, l'assamblea de Maulets de la Garrotxa organitzem una xerrada sobre la qüestió nacional i territorial dels Països Catalans a càrrec de l'històriador valencià Toni Rico. Posteriorment, obrirem un debat entre les persones assistents sobre com afrontem des de l’independentisme la nostra diversitat territorial.

http://tonirico.blogspot.com/
http://mauletsgarrotxa.blogspot.com//

En defensa de la llibertat.

La junta de portaveus de l'ajuntament d'Olot finalment no ha admès a tramit la moció que vam presentar el passat 11 d'abril en contra la no inscripció de SORTU al registre de partits i que insistia en la necessària derogació de la Llei de Partits aprovada gràcies a PP, PSOE/PSC, CiU. Lamentablement la Junta ha entès que aquest no és un assumpte que tingui interès significatiu tant per a la politica com per a l'administració del municipi i no podrà ser debatuda al ple de la ciutat. Dit això, perquè presentavem aquesta moció aprovada al ple de Vilanova i la Geltrú el mes passat? Per un costat pel fet que a Olot diferents entitats estan agermandes o tenen molt bona relació amb persones i entitats basques, i per l'altre, perquè ara que s'apropen les eleccions municipals valia la pena mostrar no només la nostra solidaritat envers al poble basc, sinó que també donar suport al procés de pau engegat al país basc. Una vegada més s'ens demostra que la llei de partits no és per regular partits politics sinó que és per deixar fora de joc ara per ara l'esquerra independentista basca, i de retruc deixar mut un sector important del poble basc, quelcom que en democràcia no s'hauria de tolerar. Si pensem en la permanent negativa del dret a decidir, la retallada de l'estatut, un text aprovat democràticament pel parlament del Principat de Catalunya, pel tancament de les emisions Tv3 al País Valencià, etc, etc... podriem afirmar que l'Estat Espanyol no és democràctic? Doncs sí! Així que atès que al consistori hi ha presents tres dels partits que van fer possible la llei de partits creiem que sí que afecta a la ciutat d'Olot, atès que Olot amb nou candidatures per a les properes eleccions i totes supeditades a aquesta llei entenem que sí que afecta a la politica municipal, atesa la bona relació de les entiats i de ciutadans/es de la ciutat amb diferents entitats i persones del país basc pensem que sí que afecta la ciutat i atès que és l'ajuntament qui pregonitza la participació ciutadana i que nosaltres em actuat en aquest sentit com entitat present a la ciutat creiem que sí era una moció prou significativa per Olot. Però bé com a joves actius/ves de la Garrotxa, voliem que aquesta fos la nostra petita aportació al procés de pau, la nostra petita aportació a la democràcia i a la llibertat, seguirem treballant, seguirem lluitant.

Assemblea de Maulets 22-03-2011

23 d'abril: llengua i país!

Sant Jordi és una Diada molt especial per als catalans/es. La podem viure com un gran esclat de cultura al carrer, on no faltin els llibres i les roses. Però limitar-se a celebrar-la així és tancar-se en un cert cofoisme que amaga la nostra realitat nacional i lingüística. Per això, des del casal independentista que defensem el sentit reivindicatiu de la Diada de Sant Jordi, serem durant tot el dia al firal, més enllà de les estelades i les samarretes reivindicatives, vendrem roses ecològiques i econòmiques, per demostrar que el producte de proximitat i de qüalitat és una realitat al país. També conscients dels greuges que pateix la nostra llengua els llibres, per totes les edats i gustos, tots seran en català, i per tal de commemorar el primer aniversari de les consultes a la Garrotxa i com a detall reivindicatiu serem punt de recollidada de dades per fer-vos l'històric DNI català, ara actualitzat i estandaritzat al tamany europeu.

El 23 d'abril és llengua i des del casal considerem que l’oficialitat única del català és totalment necessària per assegurar la pervivència de la nostra llengua en el futur, però el 23 d'abril també és país, i per això no podem estar de dir que aquesta sí que hauria de ser una data festiva i no les dates imposades com la de l'hispanitat, que commemora un genocidi o la de la constitució, eina per la qual ens han retallat cada vegada les nostres aspiracions i que ens han escuarterat com a poble.